Qu'avèm perdut lo hiu entre lo camp e l'assiòta
I a quòuquas decònnias, l'origina deus aliments qu'èra rarament una question. L'ortalièr qu'avè un nom, una cara, una tèrra que totun monde conòishè.
Uèi, qu'escannèm un còdi-barras que se contenta sovent de díser « Origina UE / non-UE ». Qu'ei tot.
Una larga majoritat de consumidors ne cred pas mei aus labels. E que los comprenem perfectament.
Lo vertadèr problèma, qu'ei çò que ne podem pas verificar
Qu'opausam sovent locau e importat, circuit còrt e mondialisacion. Aqueths debats qu'an de sens - per lo climat, per l'empleg locau, per la resiliéncia deus territòris.
Mes qu'existeish un problèma mai fondamentau encoèra : l'impossibilitat de verificar concretament çò qu'a estat hèit. Lo produit dont ne sabèm quasi arren - que venga de 50 km o de 5000 km.
Una productòra d'òli d'argan au Maròc que documenta cada estapa deu son trabalh que merita exactament la mesma consideracion qu'un ortalièr deu Gers.
Preferir lo locau qu'ei sovent un excellònt chaòs. Mes un produit locau que pòt èster opac e un produit lonhan que pòt èster exemplari. Çò que n'ei jamei defençabla, qu'ei l'impossibilitat de verificar.
Los que hèn plan que pagan per los que trichan
George Akerlof qu'a recebut lo Prèmi Nobèu d'economia per aver demòstrat un mecanisme simpla e destructor : quan lo comprador ne pòt pas distingir la qualitat reala, lo prètz que tend cap a lo deu produit lo mai mediòcra. Los bons qu'acaban per èster descoratjats o per quitar lo marcat.
Lo productor que respècta los sons sòls, que paga corrèctament los sons sasonièrs, que documenta las soas practicas qu'ei remunerat au mesme nivèu que lo que prèn de recorcis. Perque lo consumidor, a falta d'informacion fiabla, ne pòt pas véder la diferéncia.
"Segon las hilèras, lo productor ne captura sovent que 25 a 35% de la valor finala deu produit."
Lo rèsta que desparèish dens una cadena d'intermediaris qu'eth ne conòish mesme pas. Ne sòp pas ont acaban los sons produits. Ne sòp pas a quin prètz que son revenduts. Qu'an transformat los païsans en hornidors anonimes.
Çò que lo marcat ne remunèra pas encoèra
Un productor engajat ne fabrica pas sonque de denrèas. Que produsèish tanben de paísatge e de biodiversitat, d'empleg e de vitalitat rurala, de resiliéncia alimentaria territoriala, de ligam sociau dens las campònhas.
Los economistas que sònan aquò de « externalitats positivas » : de valor reala que lo marcat ne remunèra pas (o fòrt mau).
La tracabilitat ne resòu pas tot. Mes que permèt de renéder visibla çò qu'èra invisibla. E çò que deven visibla que pòt - en fin - comenzar a èster valorizat.
Tornar botar lo productor au centre
La tracabilitat qu'ei tròp sovent presentada coma un otís destinat a assegurar lo consumidor.
Que pensam qu'a de servir d'abans a mièlhs remunerar lo productor qu'agís de manèira responsabla e transparenta.
Lo que pòt demòstrar concretament las soas practicas que devè poder capturar una partida mai justa de la valor creada. Pas per caritat. Pas per subvencion. Per simpla justícia economica.
Lo productor n'ei pas un malhon intercambiabla de la cadena logistica. Qu'ei eth que crèa la valor. Qu'ei òra qu'eth ne capture la soa justa partida.
Çò que bastissèm
Pas un label suplementari - la proliferacion deus logos qu'a acabat per negar lo signau. Pas una certificacion basada sus de declaracions non verificadas. Un registra de pròvas verificablas e immuablas.
- Qui a produsit - pas un numero de lòt, una cara (quan lo productor ac vòu)
- Com ei hèit - de captòrs, de relevats objectius, pas sonque de formularis
- Per ont ei passat - cada malhon, cada estapa documentada
- Quin nivèu reau de tracabilitat - un scòre progressiu e transparent, pas un simpla badge « òc/non »
E òc, qu'utilizèm la blockchain. Pas per mòda, mes perque qu'ei l'otís que respòn au besonh : garantir qu'una donada registrada a un instant precís ne pòt pas mei èster modificada après còp - ni per nosaus, ni per un distribuidor, ni per una administracion.
La blockchain n'ei pas una fin en si. Qu'ei un registra neutra, verificabla, que degun ne contròla solet. Un otís au servici deus productors e deus consumidors.
Una economia estructuralament mai rica
Dens una economia ont la qualitat reala ei visibla e verificabla : los còsts de transaccion que diminuèishen, la especializacion qu'augmenta, l'esfòrç vertadèr qu'ei recompensat mes que lo storytelling marketing.
Çò qu'èra tecnicament impossibla i a vint ans que deven uèi realizabla a còst marginau quasi nul : capturar, estòcar e renéder accessibla una informacion fina e fiabla sus l'origina e las practicas.
Qu'avèm los otís. Que mancava l'infrastructura.
La nòsta posicion
Anti-opacitat, pas anti-import.
Lo cafè etiopian tracat en dirècta dinc a la cooperativa qu'a la soa plaça. L'òli d'argan maroquina documentada dinc a las cuèlhedoras qu'a la soa plaça. La tomata de Provença amb un scòre naut qu'a la soa plaça.
Çò que n'a pas mei la soa plaça, qu'ei lo produit anonima, la cadena opaca, l'etiqueta « origina UE / non-UE » que ne recòsta arren.
Que podem debàter de la mondialisacion. L'opacitat, era, n'ei jamei defençabla.
Çò que ne haram pas
- ✗Díser a las gents çò que dèven comprar
- ✗Har de la morala sistematica sus locau vs import
- ✗Exigir la perfeccion dès lo prumèr jorn
Que rendem l'informacion accessibla e verificabla. Cadun que demòra liure de las soas chaòs.
Un productor a 50% de tracabilitat que l'aficha onestament que vau infinidament mai qu'un productor que pretend 100% sens nat pròva.
Que valorizèm la progression onesta, pas la perfeccion afichada.
Lo moment qu'ei vengut
Lo Digital Product Passport europèu que deven obligatòri a partir de 2027. La tracabilitat que va passar deu statut d'opcion marketing a lo d'obligacion reglamentaria per de nombrosas hilèras.
La question n'ei pas mei « ac tracèm ? », mes : qui bastèish l'infrastructura ? Com la governança qu'ei organizade ? Ont va la valor creada ?
Que podem laissar aquò aus gants de la tech americans o chinòs. O que podem bastir una responsa europèa, dobèrta, ont la mai grana partida de la valor tòrna a los que produseishen e que documèntan realament.
Qu'ei ara que's jòga.
VeraTrace n'ei pas una startup de tracabilitat. Qu'ei una infrastructura de confiança destinada a permèter au marcat de reconòisher e de remunerar - en fin - lo trabalh de los que hèn las causas corrèctament, e tot çò qu'apòrtan au territòri qu'eth façònan.
Referéncias
- • George Akerlof - « The Market for Lemons » (1970) - Prèmi Nobèu d'economia 2001
- • Ronald Coase - Teoria deus còsts de transaccion
- • Elinor Ostrom - Governança deus bens comuns - Prèmi Nobèu d'economia 2009
- • Hernando de Soto - Lo capitau informau e la confiança institucionala